La decisió que no s’ha d’improvisar
Quan una empresa arriba al punt de plantejar-se un acomiadament, sovint ja hi ha hagut un desgast previ. Pot ser una relació laboral deteriorada, una conducta que s’ha repetit massa vegades, una reorganització interna o una situació econòmica que obliga a prendre decisions difícils.
Tot i això, l’acomiadament no ha de ser mai una reacció en calent. Una decisió presa amb pressa pot acabar sortint molt més cara que una decisió presa amb mètode.
La primera tasca és separar els fets de les impressions. Dir que una persona «no encaixa», «ha perdut la confiança» o «ja no rendeix com abans» no és suficient. Cal concretar què ha passat, quan ha passat, qui ho pot acreditar i quin impacte ha tingut en l’empresa.
En aquest punt, l’empresa hauria de formular-se una pregunta senzilla: si haguéssim d’explicar aquest acomiadament davant d’un jutjat, ho podríem fer amb dades, documents i dates concretes? Si la resposta és no, encara no és moment d’actuar.