Tres camins diferents
Abans de redactar res, cal situar el cas en un d’aquests tres grans camins. Cada camí té requisits, proves i conseqüències econòmiques diferents.
Un error en aquesta classificació inicial pot invalidar tot el procés posterior.
Mòdul 2
El motiu ho canvia gairebé tot: la carta, la prova, el preavís, la indemnització i el risc de reclamació.
Durada estimada
35 minuts
Nivell
Inicial-intermedi
Tipus de contingut
Lectura guiada, mapa de decisió i cas pràctic
Distingir acomiadament disciplinari, objectiu i col·lectiu, i entendre que procedent, improcedent i nul són qualificacions jurídiques, no tres cartes que l’empresa pugui escollir lliurement.
Quan una empresa diu «hem d’acomiadar aquesta persona», encara falta fer la pregunta més important: per quin motiu?
El motiu ho canvia gairebé tot: la carta, la prova, la indemnització, el preavís, els terminis i el risc de reclamació.
Confondre un problema de conducta amb una causa empresarial és un dels errors més cars. Aquest mòdul ordena els camins possibles.
Els principals tipus d’acomiadament són el disciplinari, l’objectiu i el col·lectiu. El disciplinari es basa en una conducta greu i culpable de la persona treballadora. L’objectiu respon a causes legalment previstes que no depenen necessàriament d’una culpa personal. El col·lectiu s’aplica quan les extincions per causes empresarials arriben als llindars legals.
Procedent, improcedent i nul no són tipus d’acomiadament, sinó qualificacions que pot fer un jutjat o que l’empresa pot reconèixer en determinats supòsits.
Abans de redactar res, cal situar el cas en un d’aquests tres grans camins. Cada camí té requisits, proves i conseqüències econòmiques diferents.
Un error en aquesta classificació inicial pot invalidar tot el procés posterior.
Es fonamenta en una conducta greu i culpable: desobediència, faltes repetides, ofenses, abús de confiança, assetjament o altres incompliments greus.
Exigeix prova sòlida, proporcionalitat i, en la majoria de casos, audiència prèvia.
Respon a causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives. Pot exigir preavís, indemnització i, en alguns supòsits, període de consultes.
No es pot utilitzar com a atalho quan el problema real és una conducta individual.
Quan les extincions objectives superen els llindars legals en noranta dies, cal un procediment específic amb representació, comunicació i terminis.
Afecta diverses persones i exigeix planificació superior a l’acomiadament individual.
Procedent vol dir que la causa i el procediment es mantenen. Improcedent implica indemnització i, habitualment, opció de readmissió o indemnització substitutiva.
Nul comporta readmissió i salaris de tramitació, amb un impacte econòmic molt superior.
La pregunta clau és: el problema és una conducta individual, una necessitat empresarial o una reorganització que afecta diverses persones?
Si la resposta no és clara, encara no és moment de preparar la carta.
L’empresa perd dos clients importants i prepara una carta disciplinària per «pèrdua de confiança», sense dades de conducta individual ni procediment objectiu.
Quin tipus d’acomiadament sembla més adequat?
La causa real sembla empresarial o organitzativa, no disciplinària. Una carta disciplinària per pèrdua de confiança sense fets concrets pot ser fàcilment impugnable. Cal revisar si correspon un acomiadament objectiu o, si afecta diverses persones, valorar el col·lectiu.
Quan saps quin camí correspon, la resta del curs guanya sentit: conductes, prova, audiència, carta i notificació.
Aquest contingut té una finalitat formativa i informativa. No constitueix assessorament jurídic individualitzat ni substitueix la revisió d’un professional qualificat. Cada acomiadament s’ha d’analitzar segons la normativa vigent, el conveni col·lectiu aplicable, la prova disponible i les circumstàncies concretes de la persona treballadora.